Des de la seva fundació al segle IX, Dunkirk (que vol dir "l'església de les dunes") va passar de la dominació successiva dels comtes de Flandes a la dels ducs de Borgonya, a la de la casa d'Àustria i a la dels reis d'Espanya i dels d'Anglaterra. Solament va ser finalment francesa l'any 1662, en què Lluís XIV va comprar la ciutat als anglesos.
La torre Leughenaer
Vista del moll de pescadors cap al 1876
Pintura a l'oli. Col·lecció Musée portuaire.
La torre Leughenaer, situada als peus dels molls històrics, recorda aquest passat distant. És el monument més antic de Dunquerque. Es va construir al principi del segle XV, quan la ciutat va ser presa pels ducs de Borgonya, per protegir-la d'una possible invasió anglesa. Formava part d'una muralla fortificada flanquejada per 28 torres i perforada per 8 portes.
A més de les seves funcions defensives, la torre Leughenaer, construïda per tenir vistes sobre el canal, servia de far que guiava els vaixells per anar al port de pesca.
El seu nom, que significa Torre del Mentider, ha donat lloc a moltes interpretacions. Una història diu que s'utilitzava per atraure els vaixells cap als bancs de sorra de manera que quan encallessin poguessin ser saquejats. Una altra diu que les busques del rellotge fetes malbé per un gran vent mai no van dir l'hora exacta.
Cedida als pilots del port el 1754, la torre vella es va reconstruir gairebé del tot l'any 1759. Fins i tot s'hi va afegir un altre terra el 1824 per acollir el primer far de Dunquerque que es va utilitzar fins al 1843, quan el Far Risban va començar a funcionar.
El moll Leughenaer l'any 1902
Postal Col·lecció Musée portuaire.
La ciutat va adquirir la torre, testimoni de la seva història marítima, l'any 1966. Ara, aquesta torre octagonal de 28 m és un monument històric i acull les oficines centrals de l'associació Accueil des Villes Françaises, que ajuda les persones que hi arriben a establir-se a la ciutat.
Fotos AGUR
