Durant el període sueu, un eix principal creuava la ciutat, on podem reconèixer una mena de "decumanus", com si fos un pas urbà de la Via Àpia que divideix a grans trets les terres "altes" de les terres "baixes"; la ciutat queda com una entitat sola dividida en quatre quarts
El Mar Piccolo estava especialment cobert per la piscicultura (així com el Mar Grande i prop del pont). La superfície del mar disposava de pals i bigues fixats al fons marí per delimitar les propietats. Els propietaris d'aquests vivers eren sobretot organismes eclesiàstics amb antics drets. Podien decidir si els explotaven directament o si n'arrendaven la concessió a canvi d'una quota. L'explotació es regulava mitjançant regulacions formals i complexes que coordinaven els temps, la qualitat del peix i marisc que se'n podia extreure i el tipus tècnic de pesqueries que podien utilitzar-se. De fet, l'activitat més important de la ciutat, i de bon tros, era la pesca, que es considerava una mena d'"agricultura marina".