Al final del segle XVI, quan Dunquerque formava part dels Països Baixos espanyols, els holandesos, aprofitant la seva superioritat naval, van fer fora els pescadors de Dunquerque de les aigües del mar del Nord. En no poder accedir als abundants bancs d'arengs, els habitants de la ciutat no van tenir més remei que fer-se corsaris.
Dunquerque aviat es va convertir en el primer port de corsaris, per davant dels anglesos, els holandesos i els francesos; els corsaris de Dunquerque, sota bandera espanyola, van capturar 1593 vaixells des del 1629 fins al 1638. Els millors van ser recompensats pel rei d'Espanya i van poder entrar a l'armada espanyola com a capitans de vaixell; Jacques Colaert va rebre el títol de cavaller de Santiago i almirall, mentre que Michel Jacobsen també es va convertir en almirall i va tenir l'honor de ser enterrat a la Catedral de Sevilla. Sota Lluís XIV, Jean Bart va ser el corsari més famós de Dunquerque.
El port de Dunquerque a l'arribada de la flota anglesa el 1712.
Pintura a l'oli de Jean Jonaert. Col·lecció Musée portuaire.