Neolític
La roca tuna, vista general de l'assentament l'any 1900
L'àrea septentrional és una fortalesa natural, situada en una imposant península entre els mars petit i gran. Aquí hi havia l'acròpoli durant el període colonial, al costat d'un assentament aborigen. Els primer grups humans d'origen egeu van establir-se durant el període precolonial en un turó anomenat "Roca tuna".
En cada període, la història de Tàrent s'ha caracteritzat per la importància cabdal de la costa i les conques fluvials dels dos mars, la costa més activa del sud d'Itàlia des de la prehistòria.
La roca tuna representa un dels descobriments més destacats de la Itàlia prehistòrica, vinculada als habitants micènics que van viure al golf de Tàrent (segle II aC), a causa de la presència de nombroses peces de ceràmica d'origen egeu.
El context de l'assentament revela relacions comercials contínues amb els territoris propers i el comerç amb els egeus des del final del segle XV fins al segle XI aC. S'ha documentat la presència de lapigis als segles IX i VIII aC, amb altres indicis d'una colonització grega posterior
Els primers dos segles de vida de la ciutat (segles VII i VI aC) van estar marcats per una potent expansió externa i una millora de l'assentament urbà i el seu govern.
Es poden veure signes d'un creixement ràpid i l'establiment d'una classe governant amb un poder econòmic important des de principis del segle VI aC.
Cap al final del segle IV, el desenvolupament arquitectònic també incloïa cases particulars, encara que no se'n tenen proves concretes, llevat de les tombes riques de l'aristocràcia local. La riquesa de la ciutat és palpable al mobiliari de les tombes, plenes d'objectes de Grècia i les illes.
El poble de l'edat de bronze seguia un model protourbà, amb una muralla que tancava una àrea aproximada d'una hectàrea i mitja. A dintre hi havia un gran mègaron, una habitació de forma absidal amb contenidors funcionals, grans estufes, ceràmica micènica i objectes de bronze. Aquest poble abastava la mateixa àrea de la costa del golf que a l'actualitat, àrea que correspon a la ciutat vella de Tàrent, la denominada "Illa". Les relacions amb el món itàlic van venir amb el comerç de productes metal•lúrgics i la fabricació d'aquests productes a Tàrent, potser per part de membres de comunitats d'artesania vinguts del centre d'Itàlia o de Calàbria.