Fortalesa de Tàrent
Durant el període espanyol (del 1500 al final del 1600), Tàrent va afegir al seu paper de fortalesa militar del virregnat el de la comunicació i els vincles amb Calàbria i l'Egeu.
La Universitat de Tàrent també estava implicada en afers estratègics, però la seva màxima preocupació era l'aspecte econòmic de les intervencions; va declarar la propietat de les fortificacions
urbanes i, el 1528, van realitzar un inventari de possessions catalogant les obres fortificades construïdes sota les seves despeses, al llarg del canal i pels límits septentrional i meridional de la ciutat.
Projecte de fortificació
La plaça amb la torre de Cittadella
L'any 1563, el virrei va promulgar les normes generals per a la construcció de les torres dels ports del regne i, per això, moltes torres litorals del territori de Tàrent van construir-se o adaptar-se segons aquestes normes.
El castell n'és l'únic element prominent. La imatge que s'extreu de l'obra descriptiva més important del segle XVI és la d'una ciutat que havia estat una perla durant el període de la Magna Grècia i que ara disposava d'un castell, tot i que només estava habitada per pescadors. Tot i això, l'economia no es limitava a la pesca, el port presentava molta activitat i l'utilitzaven els mercaders florentins per exportar blat a Gènova i Viareggio en vaixells sicilians.
Malgrat tot, les condicions econòmiques tendien a empitjorar. Les activitats de pesca, agricultura i ramaderia van prendre un caire monocultural; la ciutat va quedar dominada per una economia arcaica, sense regeneració entre els pobres i una quantitat limitada d'activitats i indústries dependents.
Les classes religiosa i noble i una burgesia de petita escala posseïen els camps dels voltants i dirigien un sistema de producció que no tenia creixement, sinó que amb prou feines aconseguia mantenir-se i complaure la pròpia satisfacció cultural personal.
Speziale, hipòtesi de reconstrucció del castell
