El port original de Dunquerque era un port de platja, inaccessible als grans vaixells en marea baixa. La construcció de la resclosa Citadel el 1852 va fer possible la creació d'un moll humit i mantenir un nivell d'aigua constant.
Des de llavors el trànsit es va multiplicar a pas de gegant, impulsat per la Revolució Industrial i la construcció de connexions ferroviàries. El Moll Comercial aviat va ser insuficient. La manca de molls va ser tan aguda que els vaixells havien de carregar i descarregar amb tres vaixells entremig.
Gràcies a Jean-Baptiste Trystram, president de la Cambra de Comerç, que va aconseguir convèncer-lo amb les seves raons, el ministre d'Obres Públiques, Charles de Freycinet, va decidir finançar grans obres de desenvolupament: la construcció de quatre molls nous, quatre molls secs, i una nova resclosa i l'excavació d'un canal.
Entre el 1848 i el 1898, la llargada dels molls va augmentar de 2,3 a 8,2 km i el trànsit, de 170.000 a 3.000.000 de tones. Al tombant del segle, Dunquerque s'havia convertit en el tercer port de França.
Els molls Freycinet estan especialitzats en la manipulació de càrrega convencional.
El moll i dàrsena Freycinet.
Postals al començament del segle XX.
Col·lecció Musée.
Vista aèria de la ciutat i del port.
Foto Dunkerque Grand Littoral.