Al final del segle XVIII, Alemanya estava formada per una sèrie de petits estats. La política estava dominada per estats i governants que seguien els seus propis interessos individuals. El 1806 Bremen es va convertir en estat lliure independent i es va anomenar "Ciutat Lliure Hanseàtica". També es va fer membre del Deutscher Bund (1815).
La dificultat econòmica i l'opressió religiosa i política van ser la causa que molta gent volgués provar una nova etapa. Molts van marxar cap a l'Amèrica del Nord.
La rescissió de la prohibició d'emigrar d'Alemanya el 1814 va accelerar la força de l'onada creixent d'emigració.
La Ciutat Lliure Hanseàtica de Bremen ho va veure com una oportunitat de negoci, ja que el comerç de Bremen havia baixat molt a causa de l'escassetat de productes d'exportació.
Durant els anys 1820, els ports occidentals de França i dels Països Baixos eren els ports principals d'embarcament d'emigrants. Al començament dels anys 1830, una gran onada d'emigrants va ser redirigida a Bremen per la por que les poblacions tenien de trobar-se inundades de vagabunds escurats. Aquestes persones desplaçades s'havien vist forçades a desarrelar-se a causa de les collites perdudes al nord d'Alemanya i a causa d'una combinació d'esdeveniments en altres països -la revolució del juliol a París, una epidèmia de còlera a la costa Atlàntica i la prohibició d'establir-se a Holanda i Hamburg.
En poc temps, el transport de passatgers havia esdevingut un factor indispensable en l'economia de Bremen. Juntament amb el comerç del tabac, aviat va ser la font més lucrativa d'ingressos per als marxants de Bremen.
Referencia
Armgart, Arno. Bremen, Bremerhaven, New York : Geschichte der europäischen Auswanderung über die Bremischen Häfen = A history of European emigration through the ports of Bremen. Bremen 1991
