Per tal de substituir el senyal de poca confiança de la Torre Leughenaer, entre el 1838 i el 1843 es va construir el far de Dunquerque al lloc on hi havia hagut el fort Risban, construït durant la segona meitat del segle XVII pel famós enginyer Vauban per tal de protegir la ciutat d'un atac de l'enemic.
Amb una alçada de 63 metres, és una far de primera categoria, que vol dir que és el primer far que es veu en arribar de mar obert. Es veu des d'una distància de 25 milles nàutiques i dóna senyals a una freqüència de dues ràfegues blanques cada deu segons.
Fins que no va ser automatitzat el 1985, se n'encarregava un vigilant de far. La muller del vigilant, una ajudant de Fars i Abalisament, formava part de l'equip. Ella s'encarregava del llum del far i cada matí s'hi enfilava per posar les cortines i protegir les lents dels raigs solars i cada vespre hi tornava per treure-les.
Foto de Jens Fink-Jensen.
Ara el museu portuari organitza visites en les quals el far s'obre al públic cada diumenge d'estiu. Des de la plataforma del far, els visitants poden gaudir d'una vista espectacular sobre les drassanes on es reparen vaixells, les instal·lacions del port, els moviments de vaixells que entren i surten del port, com també sobre la plana marítima fins als turons de Flandes. El panorama cal guanyar-se'l: per arribar-hi s'han de pujar 276 esglaons.



